Fa un par de setmanes, a clase es van debatir de manera formal els avantatges i els inconvenientes d'usar els aliments transgènics en les nostres vides diaries.
Avantatges:
Millor sabor en els productes creats
Millor adaptació de les plantes
Augment de la producció d'aliments
Desenvolupament de noves tecnologies
Millor característiques dels aliments
Inconvenients:
Perdua de la biodiveristat
Contaminació del terra
Increment de substàncies tóxiques
...
Personalment, pense que la introducció d'aliments transgènics no es una idea tan roïna, ja que sempre que sapiguem el que estem fent crec que no hi hauria problemes. També depen molt de les ideologies de cadascú respecte a aquest tema, pero jo no em mostra massa en contra de tot aixó.
Des del principi del temps, l'homosexualitat ha estat present. Degut a la ignorància de la societat i a la carència de coneixement científic en aquest àmbit, l'homosexualitat va estar catalogada com a enfermetat fins al 1973. A partir d'aquest moment (i avans també), els colectius LGTB lluiten pels drets de les persones homosexuals.
Bandera de la comunitat LGTB
L'aparició d'aquesta encara continua sent un misteri, pero hui anem a basarnos en els estudis científics que relacionen l'homosexualitat directament amb la genètica.
En les dues últimes decàdes, s'han realitzat nombrosos estudios que relacionen aquestos dos conceptes. ¿Es veritat que l'homsexualitat es una cosa genètica?
Si partim des de que l'homsexualitat no es una elecció, diversos estudis demostren que l'homosexualitat es més comú en germans o parents de la mateixa linea materna.
Tot això crea una paradoxa:
"¿Cómo puede una característica como la homosexualidad masculina, que tiene un componente genético, persistir en el tiempo evolutivo si los individuos que llevan los genes asociados no se reproducen?".
Actualment encara no s'ha trobat la resposta a eixa pregunta.
Unes altres hipòtesis indiquen que la sexualitat de la persona es defineix en l'etapa intrauterina i que està relacionat amb els canvis hormonals del cos de la mare.
Hui en día, l'homosexualitat es continua estudiant com una branca de la biología, i s'intenta buscar el "gen gay" que determina l'homosexualitat en les persones.
En aquesta entrada anem a parlar de Winnie Harlow, una de les primeres dones que treballen com a model amb una enfermetat directament visible a la vista: el vitíligi.
Winnie Harlow en una sessió fotogràfica
El vitíligi es una enfermetat que afecta a la pigmentació de la pell, causant taques blanques per tot el cos. De causa desconeguda, podría ser una enfermetat autoinmunitaria que destrueix els melanocits, que son les cèl·lules encarregades de la pigmentació de la pell.
Winnie va començar a patir el vitíligi als quatre anys i va tindre una infantessa realment dura. Va ser objecte de burles constants.
«Según me fui haciendo mayor se me fue complicando la cosa. Cuanto más mayores son los niños, más crueles, y sufrí intimidaciones cuando la gente me llamaba cebra o vaca»
No va ser fins al 19 anys que la seva vida va canviar totalment, ja que a l'any 2014 va començar a treballar per a la casa Desigual, casa caracteritzada per ser diferent.
Winnie en la campanya de Desigual 2015
L'integració de persones amb enfermetats visibles al món de la moda només ajuda a que aquestes enfermetats siguen acceptades, tolerades i respectades per la societat, i que la gent que les patisca puga veure que es pot viure perfectament amb "defectes físics", sense inseguritats i sense ningún problema.
A la pàgina oficial de Youtube de Desigual, trobem un vídeo-trailer resum de la seva vida i com va acabar treballant per a Desigual.
Actualmente pareix que el món de la moda i de la ciència són dues coses totalment alienes. Pero no es així, ja que sempre han estat bastant conectades.
L'evolució de les noves tecnologies ha proporcionat noves eïnes de treball al sector tèxtil, provocant una fervor incesant per anar aconseguint peces de roba mai vistes i coleccions amb temàtiques molt variades.
Dintre del món de la moda, han sorgit moltes branques diferents, pero anem a tractar les que son més properes a l'àmbit científic i tecnológic.
Aquesta dissenyadora va sorprendre a la Paris Fashion Week amb un disseny anomenat: "Moviment magnètic". Aquest, realitzat amb tall làser i moldeat d'injeccio, creava un efecte tridimensional que no era molt comú veure en un vestit.
Vestit inspirat en un camp magnétic
Iris Van Herpen ara presenta una forma de dissenyar bastant allunyada del que es sol veure, buscant la barreja de la química i l'artístic, i formant peces de roba tan úniques com meravelloses,
Interacció de les forces magnétiques
Pero aquesta dissenyadora no es l'única que trobem en aquest àmbit:
Una altra dissenyadora, aquesta vegada destacada en l'àmbit tecnológic, presenta la seva nova colecció de joyes d'una manera totalment futurista: en mans robótiques.
Mans robótiques presentant la nova colecció
Fora de tot això també hi ha que destacar les noves tecnologies aplicades al disseny de teles. El premi Innovar 2009 va ser otorgat a un equip d'nvestigació pel desenvolupament de noves teles amb l'aplicació d'un nou producte que ajuda amb la prevenció del virus dengue.
Encara que aquesta moda no està en el mercat, l'intenció es que estiguen totalment disponibles per a tots els consumidors.
Amb tot aixó i com a conclusió, deixe un video que explica la relació de la tecnologia amb la moda al llarg de diversos segles:
